Institut d'Estudis Borgians

Filmografia

Les col·leccions borgianes d’Edicions 3i4

Edicions 3i4 manté dues col·leccions obertes dedicades als Borja, la família originària dels Països Catalans amb més projecció internacional, no només en la història i les arts, sinó també en l’imaginari de la cultura occidental: el “Diplomatari Borja” i la “Biblioteca Borja”. Ambdues constitueixen alhora un dels eixos d’actuació de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians (IIEB), que té com a objectiu la promoció i difusió de projectes i activitats culturals relacionats amb els Borja, des de l’Edat mitjana fins a la contemporània.

El “Diplomatari Borja” es proposa fer conèixer, en edició íntegra del text original o en regest, la documentació conservada en arxius europeus sobre els dos papes Borja, Calixt III i Alexandre VI, i els seus familiars més immediats.

La “Biblioteca Borja” acull edicions de textos i estudis sobre aspectes històrics, culturals i artístics relacionats amb la família Borja. Pretén recuperar clàssics d’accés difícil i alhora fer conèixer nous estudis sobre la matèria.

I. Diplomatari Borja

Diplomatari Borja 1:
Documents de l’Arxiu del Regne de València (1299-1429).

Direcció: Miquel Batllori (+). A cura de Luis Pablo Martínez i Miguel Navarro, amb la col·laboració de Maite Framis, Antonio J. Mira, Núria Ramon, Jorge Sáiz i Albert Toldrà. València: Edicions 3i4, 2002. 623 p.: il. ; 29 cm. Arbre genealògic annex.

ISBN: 84-7502-657-5.
Preu: 75 €.

“El volum que enceta la publicació del Diplomatari Borja se centra en la documentació valenciana, en concret la conservada en l’Arxiu del Regne de València, que resulta clau per a la reconstrucció del ‘període obscur’ de la història de la família, l’època anterior al seu enlairament social, és a dir, a l’ascens d’Alfons de Borja al papat amb el nom de Calixt III (1455-1458) i, anys després, el del seu nebot Roderic, el papa Alexandre VI (1492-1503). De la recerca en els nombrosos registres del principal arxiu històric del País Valencià, iniciada en el seu moment per l’erudit Lluís Cerveró i per un expert borgià com Miquel Batllori, s’ha pogut reunir una ingent quantitat de documents sobre els primers Borja que ara s’editen a cura dels historiadors Luis Pablo Martínez i Miguel Navarro. L’obra s’acompanya d’una àmplia introducció sobre l’itinerari historiogràfic del llinatge, a càrrec dels responsables d’aquest primer volum, i d’un seguit d’estudis sobre la genealogia dels Borja (d’aquests mateixos autors), l’heràldica del llinatge (Vicent Pons) i els espais urbans i les senyories rurals on es desenvolupà la trama històrica borgiana (Agustí Ventura i Vicent Terol). Aquest volum representa, doncs, una valuosa aportació documental, contextualitzada en la seua època, que permet conèixer el passat immediat d’un llinatge que tindria un protagonisme de primer ordre en l’Europa del Renaixement”.

Diplomatari Borja 2:
Documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1416-1429).

Direcció: Carlos López Rodríguez. Localització de documents: Cristina Borau. Transcripció de documents: Beatriz Canellas Anoz, Rafael Conde y Delgado de Molina, Gloria López de la Plaza, Ramon J. Pujades i Bataller. Assessor: Jaume Riera i Sans. Coordinació editorial: Maria Toldrà. València: Edicions 3i4, 2004. 395 p. : il. ; 29 cm.

ISBN: 84-7502-704-0.
Preu: 58 €.

“Aquest nou lliurament del Diplomatari Borja, el volum 2, abraça els anys 1416-1429. Permet explicar els fonaments de l’espectacular carrera polític i eclesiàstica d’Alfons de Borja, el futur papa Calixt III, des del moment en què entra en contacte amb el rei Alfons el Magnànim i ingressa en la seva Cancelleria, des de la qual inicia una ascensió que culmina en el nomenament com a vicecanceller. Els serveis a la Corona, que tenen com a clímax les decisives gestions en la resolució del Cisma d’Occident, seran finalment recompensats amb el bisbat de València l’any 1429, amb què es tanca el present volum. Els avatars i les fites de la carrera catalanoaragonesa d’Alfons de Borja es poden resseguir a través dels 274 documents aquí transcrits, en la seva major part íntegrament, procedents de la secció Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona) [...]. El volum s’acompanya d’una selecció de reproduccions dels documents, entre les quals destaquem les cartes adreçades per Borja al rei Alfons en el compliment d’algunes missions reials”.

Diplomatari Borja 3:
Documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1429-1444).

Direcció: Carlos López Rodríguez. Localització de documents: Cristina Borau. Transcripció de documents: Beatriz Canellas Anoz, Rafael Conde y Delgado de Molina (+), Gloria López de la Plaza, Ramon J. Pujades i Bataller. Assessor: Jaume Riera i Sans. Coordinació editorial: Maria Toldrà. València: Edicions 3i4; Institut Internacional d'Estudis Borgians, 2005. 415 p. : il. ; 29 cm.

ISBN: 84-7502-722-9.
Preu: 58 €.

“El volum 3 del Diplomatari Borja abraça els anys 1429-1444, des que Alfons de Borja accedeix al bisbat de València fins al nomenament com a cardenal. Retrobem el personatge al servei d'Alfons el Magnànim, aquests anys immergit de ple en la campanya de Nàpols, font d'urgències financeres que les rendes del bisbat valencià resolen més d'un cop. Borja controla la diòcesi a través de vicaris i d'estades puntuals al regne de València, on convoca un sínode, intervé en les corts i forma part del consell reial. Especialista en la política internacional del Magnànim, participa en les negociacions amb Castella que condueixen a la pau de 1436. S'instal·la a Itàlia el 1438 i hi presideix el consell reial. Després d'alguns intents frustrats d'enviar-lo al concili de Basilea, és ambaixador del rei a Florència i col·labora en la reconciliació entre aquest i el papa, que culmina en la concòrdia de Terracina i, a nivell personal, en la promoció de Borja al cardenalat. Els avatars i les fites de la carrera política i eclesiàstica d'Alfons de Borja es poden resseguir a través d'una tria de 241 documents aquí transcrits, procedents de la secció Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. [...] El volum s'acompanya d'una selecció de reproduccions dels documents”.

Diplomatari Borja 4:
Documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1444-1458).

Direcció: Carlos López Rodríguez. Localització de documents: Cristina Borau i Morell. Transcripció de documents: Beatriz Canellas Anoz, Gloria López de la Plaza, Ramon J. Pujades i Bataller. Assessor: Jaume Riera i Sans. Coordinació editorial: Maria Toldrà. València: Edicions 3i4; Institut Internacional d'Estudis Borgians, 2007. 322 p. : il. ; 29 cm.

ISBN: 978-84-7502-791-3.
Preu: 58 €.

“Amb aquest Diplomatari Borja 4 es tanca una sèrie de tres volums dedicats a la documentació sobre Alfons de Borja que es conserva a la secció Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. En concret, el volum 4 abraça els anys 1444-1458, des que Borja és nomenat cardenal fins poques setmanes abans de la seva mort com a papa Calixt III. Com en els volums anteriors, la seva figura es dibuixa en paral·lel i en contrast amb la d’Alfons el Magnànim. Si bé durant el cardenalat Borja actua com a agent del monarca a la cúria romana i col·labora financerament en els seus projectes, un cop accedeix al soli pontifici, en 1455, s’allunya progressivament del seu antic patró, amb el qual s’enfrontarà en temes com la promoció eclesiàstica dels familiars de l’un i de l’altre, el difícil equilibri entre les senyories italianes o l’organització d’una croada contra el turc, veritable obsessió del breu pontificat de Calixt III Borja”.

II. Biblioteca Borja

Alexandre VI i Roma.
Les empreses artístiques de Roderic de Borja a Itàlia.

COMPANY I CLIMENT, Ximo
València: Tres i Quatre, 2002. 504 p. : il. ; 29 cm. Biblioteca Borja, 1.

ISBN: 84-7502-654-0.
Preu: 50 €.

“És un estudi sobre la personalitat cultural i artística del que fóra cardenal i segon papa Borja (Xàtiva 1431 - Roma 1503). Un llibre on s’analitza la formació del gust artisticoestètic de Roderic de Borja en els seus primers anys al País Valencià, així com la seua faceta de promotor de les arts i la cultura a la Roma i els estats pontificis italians de la segona meitat del segle XV. Mitjançant una abundosa literatura escrita, treball d’arxiu i un extens corpus visual de prop de cinc-centes imatges, el lector d’aquest llibre es podrà passejar per la Roma i la Itàlia del Renaixement en què va viure Roderic de Borja, on artistes com Bramante, Antonio da Sangallo il Vecchio, Pinturicchio o Leonardo da Vinci van treballar al servei del papa valencià”.

Dietari secret

BURCKARD, Johannes
València: Tres i Quatre, 2003. 519 p. : il. ; 29 cm. Biblioteca Borja, 2. Traducció dirigida per Mariàngela Vilallonga; pròleg de Massimo Miglio.

ISBN: 84-7502-681-8.
Preu: 50 €.

“Dietari secret és la primera traducció al català d’una àmplia selecció de fragments de l’obra més influent a l’hora de crear la llegenda negra que, durant segles, ha planat sobre la família Borja, el Liber notarum de Johannes Burckard, mestre de cerimònies de cinc papes del Renaixement. Els textos traduïts aquí corresponen al pontificat del segon papa Borja. A través d’aquest dietari ens endinsem en la vida quotidiana del Vaticà, de primera mà i sense intermediaris, segons la mirada, subjectiva, de la persona que durant més temps va estar més a prop d’Alexandre VI, els seus fills i les seves amants. El lector es veurà immers en un món llunyà en el temps, però molt proper, perquè no difereixen gaire les maneres de ser i fer dels homes i les dones dels homes i les dones del segle XV dels del segle XXI [...]”.

Cèsar Borja

WOODWARD, W. H.
València: Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2005. 464 p. : il. ; 29 cm. Biblioteca Borja, 3. Pròleg de Júlia Benavent, edició a cura de Maria Toldrà.

ISBN: 84-7502-730-X.
Preu: 58€.

“Cèsar Borja és una de les millors biografies que mai s’han publicat sobre el fill gran del cardenal Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i de Vannozza. Woodward hi descriu la fulgurant carrera eclesiàstica de Cèsar fins al cardenalat, al qual renuncia per iniciar una aventura com a príncep secular. El domini que exerceix sobre Alexandre, els èxits militars a la Romanya, les gestes dels seus condottieri, s’escampen per tot Europa i afegeixen arguments a la llegenda sobre els Borja. Un cop mort Alexandre, Cèsar es converteix en una joguina de les potències que es barallen pel control d’Itàlia (Juli II, Ferran el Catòlic, Lluís de França). Fet presoner, protagonitza una espectacular fugida i mor en plena joventut lluitant a Navarra. La precocitat de la carrera política de Cèsar, l’enigmàtic caràcter d’un home de qui es diu que “cerca grandesa i fama”, són trets que se subratllen en aquesta biografia, basada en documents i cròniques de l’època, en què destaquen els informes de Maquiavel, interlocutor excepcional de Cèsar, a qui convertirà en model de prínceps.”

Lucrècia Borja a partir de documents i epistolaris del seu temps

GREGOROVIUS, Ferdinand
València: Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2007. 527 p. : il. ; 29 cm. Biblioteca Borja, 4. Pròleg d’Eulàlia Duran, edició a cura de Maria Toldrà, traducció de Sebastià Moranta.

ISBN: 978-84-7502-765-4.
Preu: 59 €.

“Lucrècia Borja es va publicar en 1874 i immediatament es convertí en una obra de referència sobre el personatge, que ha estat completada però no superada. És la primera biografia de caràcter científic dedicada a la filla d’Alexandre VI Borja. Aporta documents públics i privats inèdits, procedents d’arxius de Roma, Mòdena, Màntua, Florència i d’altres ciutats italianes, que la present traducció, la primera al català, incorpora en apèndix i completa amb textos inèdits i bibliografia recent sobre el personatge. La primera part del llibre ens presenta Lucrècia en la cort pontifícia, on és joguina de la política d’aliances del pare i el germà Cèsar amb nobles valencians i senyors de la convulsa península italiana, que culmina en el casament de Lucrècia amb l’hereu d’una de les nissagues més aristocràtiques d’Itàlia, els Este de Ferrara. A la segona part del llibre trobem Lucrècia en aquesta ciutat, on es manté a recer de la ràpida ensulsiada dels Borja i vetlla pels fills supervivents d’Alexandre i Cèsar. Un cop duquessa, actua com a lloctinent del seu marit Alfons, és lloada pels poetes de la cort ferraresa i acaba lliurada a la pietat”.

III. Biblioteca Borja Minor

Teatre borgià, 1.

VERNE, Jules. PANIZZA, Oskar. SWINBURNE, A. C.
València: Tres i Quatre, 2008. 297 p. : 18,5 cm. Biblioteca Borja Minor, 1. Traduccions de Joan Iborra i Vicent Riera (Verne), Josep Murgades (Panizza), Àlex Ibarz (Swinburne).
ISBN: 978-84-7502-788-3
Preu: 19,5 €.

“La llegenda dels Borja ha estat un tema recurrent del teatre europeu des del segle XVI, quan els seus membres més cèlebres -el papa Alexandre VI, els seus fills Cèsar i Lucrècia- encara vivien, i, ininterrompudament, fins als nostres dies. Amb aquest lliurament de Teatre borgià inaugurem una sèrie dedicada a la producció dramàtica sobre la família. El primer volum conté tres obres del segle XIX i començaments del XX. La tradició romàntica és representada per l’Alexandre VI de Jules Verne (Nantes, 1828 - Amiens, 1905), que converteix el papa i el seu fill Cèsar en símbols de la tirania a què s’enfronta l’heroi italià Ettore Fieramosca. En l’inclassificable Concili de l’Amor, d’Oskar Panizza (Bad Kissingen, 1853 - Bayreuth, 1921), la cort depravada d’Alexandre és un transsumpte de la cort celestial i l’escenari de la primera aparició de la sífilis. El duc de Gandia, un drama truncat d’A. C. Swinburne (Londres, 1837-1909), gira al voltant de l’assassinat de Joan de Borja, atribuït al seu germà Cèsar”.

Cèsar Borja cinc-cents anys després (1507-2007). Tres estudis i una antologia.

FERNÁNDEZ DE CÓRDOVA MIRALLES, Álvaro. ARRIZABALAGA, Jon. TOLDRÀ, Maria.
València: Tres i Quatre S.L.; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2009. 484 p. : 18,5 cm. Biblioteca Borja Minor, 2.
ISBN: 978-84-7502-820-0
Preu: 25 €

“Estudis:
“Cèsar Borja en el seu context històric: entre el pontificat i la monarquia hispànica” (Álvaro Fernández de Córdova Miralles), “Els metges valencians d’Alexandre VI i Cèsar durant l’aparició del ‘mal francès’ a Europa, i els primers tractats sobre la malaltia” (Jon Arrizabalaga), “Set cartes catalanes de Cèsar Borja” (Maria Toldrà).
Antologia:
“Cèsar Borja: una antologia”. Textos de Paolo Pompilio, Sebastiano Angeli, Pier Francesco Giustolo, Carlo Valgulio, Francesco Guicciardini, Jerónimo Zurita, Brantôme, Giovanni Antonio Flaminio, Andrea Bernardi, Novacula, Johann Burckard, Pandolfo Collenuccio, Francesco Sperulo, Giuliano Fantaguzzi, Sebastiano di Branca Tedallini, Bernardino Gaspari, Biagio Buonaccorsi, Maquiavel, Serafino Aquilano, Antonio Tebaldeo, Iacopo Sannazaro, Camillo Leonardi, Girolamo Soncino, Paolo Giovio, Marin Sanudo, Pietro Martire d’Anghiera, Esteban de Garibay, Antonio de Guevara, Gonzalo Fernández de Oviedo, Girolamo Pandolfi Casio de’ Medici, Ercole Strozzi, Gaspar Gil Polo, Tomaso Tomasi, Barnabe Barnes, Nathaniel Lee, G.W. Leibniz, etc.”

Teatre borgià 2.

HUGO, Victor. COSSA, Pietro
València: Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2010. 356 p. : 18,5 cm. Biblioteca Borja Minor, 3. Traduccions de Joan Iborra i Vicent Riera (Hugo: Lucrècia Borja), i del Grup de traducció italià-català de la llicenciatura de Filologia Italiana, Universitat de València, dirigida per Júlia Benavent (Cossa: Els Borja).
ISBN: 978-84-7502-854-5
Preu: 19,5 €.

IV. Altres col·leccions

MOLINS, Manuel, Centaures.
València: Eliseu Climent editor, 1985. 87 p. ; 20 cm. Col·lecció “Teatre Tres i Quatre”, 14.
ISBN: 84-7502-137-9.
Preu: 2,70 €.

BELLONCI, Maria, Lucrècia Borja.
València: Eliseu Climent editor, 1992. 677 p. : il. ; 24 cm. Col·lecció “la unitat”, 146. Traducció i notes de Joan Francesc Mira; presentació de Miquel Batllori.
ISBN: 84-7502-357-6.
Preu: 45,44 €.

BATLLORI, Miquel, Obra completa, IV: La família Borja. València: Tres i Quatre, 1994. viii, 299 p. ; 24 cm. Col·lecció “Biblioteca d’Estudis i Investigacions”, 21. Edició a cura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens; pròleg de Pierre Mesnard.
ISBN: 84-7502-422-X.
Preu: 24,64 €.

VERGÉS, Oriol, Els Borja en un xip. València: Eliseu Climent editor, 1995. 21 cm.
ISBN: 84-7502-438-6.
Preu: 5,92 €.

MIRA, Joan Francesc, Borja Papa. València: Eliseu Climent editor, 1996. 336 p. ; 24 cm. Col·lecció “Narratives 3i4”, 51.
ISBN: 84-7502-493-9.
Preu: 19,53 €.

L’Europa renaixentista. Simposi Internacional sobre els Borja. XXIII Premis Octubre, València, 25-29 d’octubre 1994. Gandia: CEIC Alfons el Vell; Editorial Tres i Quatre; Ajuntament de Gandia, 1998. 369 p. ; 24 cm.
ISBN: 84-86927-31-5.
Preu: 12,02 €.

Comandes

LLIBRERIA TRES I QUATRE
Sant Ferran, 12
46001 València
tresiquatre@tresiquatre.com
Tlf.: (0034) 96.315.77.99
Fax: 96.315.59.43