Institut d'Estudis Borgians

La foia i el marquesat de Llombai: de Roderic de Borja (1479) i Francesc de Borja (1530) fins a la dissolució del règim senyorial

III. Itinerari

Taula de continguts:

III.5. Convent de Santa Creu

L’antic convent de Santa Creu de Llombai, fundat per Francesc de Borja a Llombai, ha arribat als nostres dies prou malmés. D’una banda, engolit pel creixement urbà de la població, que motivà que s’enderrocàs una part important. I de l’altra, perquè l’estat de conservació del que queda en peu -l’església, el claustre, algunes dependències i el modest campanar- demana una intervenció urgent per tal de preservar-lo de la ruïna. Durant la dècada dels cinquanta del segle XX s’enderrocà una part de les dependències conventuals, així com els corrals. En aquella època es va enfonsar la part nord del claustre, mentre que el campanar s’ha anat erosionant i ha perdut el recobriment de taulellets de Manises que decoraven la cupuleta. El 2009 s’han iniciat les obres de rehabilitació de les cobertes, que refermaran l’immoble i almenys impediran que la degradació avanci.

L’església és de línies gòtiques, amb una sola nau i amb capelles laterals. L’interior està totalment ornamentat amb un sòcol de taulells valencians de Manises, mentre que la part superior i les voltes estan recobertes per un esgrafiat amb ornaments xoriguerescos. A l’altar major són visibles, a ambdós costats, sengles medallons amb l’escut del fundador, format pel bou dels Borja i les faixes dels Oms. Cal remarcar, a més, alguns motius esgrafiats al·legòrics sobre els arcs d’accés a les capelles laterals, sobretot la de Sant Doménec i la Puríssima.

L’actual retaule central, presidit per una gran creu, substitueix l’antic retaule de fusta que fou destruït durant la guerra d’Espanya. En ambdós costats del retaule hom pot veure dues taules. Una, procedent de la primitiva parròquia dels Sants Joans, representa els sants evangelista i baptista, i ha estat atribuïda a l’escola pictòrica dels Hernandos. A la segona taula hi ha una crucifixió flanquejada per sant Doménec i santa Caterina de Siena.

De l’època de la fundació del convent és la imatge gòtica de la Mare de Déu del Roser, una preciosa talla que fou donada a la comunitat dels dominics pel sant marqués.

De la mateixa manera cal remarcar una imatge d’Ignasi Vergara que representa sant Vicent Ferrer. A més a més, hi ha altres imatges antigues, com ara una petita talla de sant Doménec i un sant Vicent de vestir.

S’hi conserva un lignum crucis de plata, regal també del primer marqués de Llombai al convent, una relíquia amb una falange de sant Francesc de Borja dins d’un reliquiari de planta del segle XVIII, a més d’algunes casulles i altres pintures.

Just al costat de la nau de l’església, al lloc que va ocupar l’antic graner del convent, s’ubica la capella de la Comunió, erigida en honor al sant marqués Francesc de Borja. És una capella d’una nau amb creuer i cúpula de línies neoclàssiques. La capella s’alçà el 1671 amb motiu de la canonització del fundador. A l’altra banda de l’església hi ha el claustre, del qual queden en peu tres parts, ja que el 1955 s’enfonsà la part que recau al nord. Es tracta d’un claustre manierista de rajola, amb doble galeria d’arcs de mig punt. A cada arc de la planta baixa corresponen dos arcs en la planta superior. Enmig del claustre es pot veure un pou, el brocal del qual és cobert per una construcció, també de rajola.

El campanar, de línies senzilles, és també de rajola i està rematat per una cupuleta que presentava una decoració amb manisetes, que ha desaparegut quasi per complet. Al voltant del claustre queden en peu antigues dependències conventuals, algunes amb paviment ceràmic de Manises. A la part est del claustre, aprofitant el desnivell del terreny, se situen els cellers del convent, restaurats fa uns anys i convertits avui en un espai per a activitats parroquials i culturals.

Anterior